Sovint l’arbre no deixa veure el bosc, i estar orgullós de ser i de viure en Algemesí no implica pensar que amb això baste ni que el futur estiga assegurat. Dissortadament les xifres insinuen que Algemesí ha deixat de ser un poble atractiu per a viure. Deixem que parlen.
L’edició del LEVANTE-EMV del 8 de març ens informava que Algemesí passava a ser la ciutat major de 25.000 habitants amb la vivenda més barata de tota la província, i la del dia 11 afegia que, a més, érem una de les deu més barates d’Espanya. Clar, i pensareu, millor, no? Sí, i no. Seria bo si això anés acompanyat d’un creixement de la població, perquè significaria que eixos preus assequibles fan que la gent vinga a viure a Algemesí. Però és realment això el que passa? Comparem les xifres del preu de la vivenda, i del padró, en Algemesí i Alzira dels últims deu anys.
A finals de 2012 el preu per m2 en Algemesí i Alzira estaven quasi igualats, 825€ en Algemesí i 835€ Alzira, sols 10€ més en la capital comarcal. A finals de 2022 la cosa canvia, en Algemesí el preu del m2 és de 671€, mentre que en Alzira és de 731€. Ara ja són 60€ de diferència! En deu anys la vivenda en Algemesí ha passat de ser tan sols un 1’2% més barata que en Alzira, a ser un 8’2%. Però, això ha fet que la gent vinguera més a viure a Algemesí? Vegem-ho.
L’1 de gener de 2013 Algemesí comptava amb 28.000 habitants, i en 2023 compta amb 27.305, és a dir, la població s’ha reduït en 695 habitants, s’ha reduït un 2’48%. I en Alzira que ha passat? Tot el contrari, allí no sols no s’ha reduït la població, sinó que ha augmentat. Han passat de 44.758 a 45.451 habitants, és a dir, han augmentat 693 habitants, un 1,52%. Curiosament quasi la mateixa quantitat que perd Algemesí és la que guanya Alzira, tot i tenir la vivenda més cara.
Algemesí, per tant, està deixant de ser un lloc atractiu per viure mentre que Alzira guanya atractiu. Dues realitats tan diferents en dos pobles separats per cinc quilòmetres sols es poden explicar per les polítiques municipals tant contraposades que s’han seguit en Alzira i Algemesí. El govern de Diego Gómez deixarà empremta positiva en Alzira, el de Marta Trenzano també en deixarà en Algemesí, però negativa, tal com aquests dos indicadors demostren.
Cal que valorem molt el que som com a poble, però hem de centrar-nos en els problemes reals que tenim, no en si fem escola o no en la Setmana de Bous, o si ens cal una falla municipal. En més Algemesí hem posat damunt la taula, com un indicador preocupant, la falta de 170 places residencials per a majors, però hi ha d’altres indicadors: la falta d’una autèntica política juvenil, de grans zones de joc infantil, d’uns carrils bici ben estructurats, d’una gran zona de vianants que siga atractiva per al xicotet comerç, la falta de sòl industrial… Tots eixos factors que tant s’han descuidat en les quatre últimes legislatures juguen en contra del nostre futur i no els podem ignorar més. Fer política d’autobombo serveix per guanyar eleccions, però no per fer avançar una ciutat. Cal centrar-se en fer polítiques amables amb les persones, centrades en temes que facen que Algemesí recupere atractiu i la gent vulga quedar-se. Ha arribat l’hora de fer avançar Algemesí.
L’article està molt bé, encara que focalitzar-ho tot en la gestió municipal igual no és del tot correcte. Sembla, a la lectura del text, que el personal tria Alzira front a Algemesí, sense contar altres factors com la natalitat i la mortalitat. Me contava un empresari d’Algemesí que durant un temps tingué una empresa en Alzira, i va estar fins i tot en la junta de l’agrupació d’empresaris d’allí, que el tema empresarial no tenia res a veure amb el d’Algemesí, que arrastra una llarga tradició agrícola. És normal triar Alzira per a viure, pese a estar pijor comunicat amb València que Algemesí, donat que, a priori, lo normal és pensar que l’oferta laboral serà millor i més variada que la d’Algemesí. Pot ser, com diu el text, una política municipal diferent modificara aquesta situaciò, però no crec que siga qüestió d’aquestos últims 4 o 8 anys, més bé siga qüestió de les últimes dos dècades.
Evidentment és un article d’opinió que reflexiona a partir de deus dades, no un estudi sociològic. I evidentment les decisions humanes depenen de molts factors. La natalitat i les defuncions depén de la gent que es queda o se’n va del poble. I efectivament que un poble siga més o menys agrícola o industrial, i això ve de lluny, determina el preu de l’habitatge i que la gent decidisca viure o no en eixe lloc. Algemesí no té cines, no té restaurans, no té un centre comercial, no té grans zones d’esplai per a xiquets i xiquetes… i això la gent sí que ho valora per a quedar-se’n o anar-se’n.
Però el creuament d’eixes dues dades en relació al deu últims anys no deixa de ser sorprenent, i deixa ben clar que el preu de l’habitatge, sent important, no és tan determinant per a quedar-se o no.
Al final l’autèntica realitat és que estem perdent, i si et baixes les estadístiques de l’INE, cosa que sí que he fet, veus que es perd sobretot població més bé d’edat mitjana i que la natalitat en Algemesí ha baixat molt, però molt.
Moltes gràcies Jordi per participar i aportar la teua reflexió.