Després de llegir atentament l’article de Pere Blanco del LEVANTE-EMV de 17 de maig de 2023, no puc més que agrair-li profundament el reconeixement -implícit- de l’error que ha suposat, especialment en aquest legislatura, la no existència d’un “Botànic” a Algemesí. Efectivament, en 2019 tant EU com el PSOE preferiren escollir a un regidor de Ciudadanos, de la dreta més retrògrada, per a completar la majoria. Crec que hem de deixar ben clar que Més Algemesí no decidí en 2019 quedar-se fora, sinó que EU-PSOE decidiren que l’equip de govern no estiguera format per la majoria progressista dels tretze regidors i regidores electes. Foren PSOE i EU, i sols ells, qui escolliren a Ciudadanos i qui preferiren pactar amb la dreta. De fet sols cal anar a l’acta del plenari de constitució per a veure que Més Algemesí, que votà sí a la investidura de Marta es quedà fora del govern, mentre que el regidor de Ciudadanos, que s’abstingué, acabà formant part del govern municipal.
Molt diferent fou la situació de 2015 on ningú pot ignorar, que sí que arribàrem a un acord d’investidura. Qui ha dit que això no fou un “Botànic” a l’algemesinenca? O no tant a l’algemesinenca. En el primer “Botànic” al govern es trobaven sols PSOE i COMPROMÍS. En aquells moments els correligionaris d’UNIDES PODEM en Les Corts donaven suport des de fora, igual que ací. Evidentment la relació de forces era diferent al de la legislatura passada, però l’equip de govern PSOE-EU pogué governar i aprovar tres dels quatres pressupostos, o les inversions del romanent o molts, molts temes gràcies a que acordàrem 115 punts, i gràcies a que nosaltres votàvem a favor. Ells i elles no ho perceben així, però de 2015-2019 sí que hi hagué un govern progressista, i de fet es feren més polítiques progressistes que ara.
Les coses cal contar-les bé, i no es pot tergiversar la realitat dient que en 2019 es trobaren “novament amb la negativa de Més Algemesí”. L’única negativa de 2019 fou la seua a incorporar-nos; preferiren governar amb la dreta. Clar que ens hem de deixar de personalismes, i tant! Per la nostra banda no serà. No sé si encertadament, però personalment vaig decidir donar un pas al costat, no presentar-me i ni tan sols estar en les negociacions per a que ningú diguera que la meua figura -el meu “ego” els agradava dir- fora un inconvenient. No serví de res. I no serví de res, perquè el problema no era el personalisme, el problema és simplement que no ens volien.
No serem nosaltres, novament, els que impedim les polítiques progressistes i valentes que facen avançar Algemesí, però que ningú confonga aquesta afirmació amb un xec en blanc. Lorena i els regidors i regidores han fet multitud de propostes aquesta legislatura per a fer avançar Algemesí, propostes lògiques que, sistemàticament, l’equip de govern ha votat en contra, tot i que després les haja dut a terme. Al llarg dels quatre anys no han tingut un sol gest d’aproximació ni de generositat envers nosaltres. Està bé parlar d’actuar amb generositat de cara al futur, però més bé hagués estat actuar ja amb generositat en el passat, propostes de Més Algemesí com la del Bono Consum -que finalment feren- o la de bonificar l’IBI a l’autoconsum hagueren pogut ser votades amb generositat a favor per EU, i no ho foren.
Clar que ens agradaria un govern autènticament progressista, no com el que hem gaudit en els darrers anys, però que puguem estar d’acord amb això, i que això ens seduïsca, que ens sedueix, no vol dir que acceptem eixa lectura tan esbiaixada del que ha passat aquests últims 8 anys. Ha estat bé l’intent de tirar balons fora, però de vegades els balons fora, reboten i tornen a la teua teulada, no Pere?
Imatge de vecstock en Freepik