Ahir dissabte 17 de juny, es va realitzar l’acte de constitució de la nova corporació a l’ajuntament d’Algemesí per al període 2023 a 2027. Tant Josep Bermúdez com Júlia Andrés varen iniciar aquesta nova etapa amb ganes renovades de treballar per Algemesí, i de demostrar que política no sols es fa estant al govern.
El portaveu del grup municipal, Josep, va llegir el següent parlament:
Fa 8 anys, quan vaig fer el parlament en la sessió d’investidura de 2015, acabava amb el vers d’Estelles, “ací em pariren i ací estic”, i crec oportú començar ara reformulant-lo: ací em votàreu i ací estic, ací estic jo i ací està Júlia, que som qui la ciutadania, sobiranament, heu decidit que estem de més Algemesí. Sabíeu que tant si ens donàveu la clau per a governar, com si, tal i com heu fet, ens encomanàveu la tasca de fiscalitzar al govern, nosaltres no anàvem a defugir de la nostra obligació de representar-vos, perquè això seria una falta de respecte a la ciutadania. Però no sols ací estem, sinó que ací estem per a treballar de valent, perquè, sabem per experiència que la política no sols es fa estant al govern. Altres poden pensar que sols es pot fer política estant en el govern, o poden pensar que bé, en 2027 ja tornaran, però, no, eixe no ha estat mai el nostre plantejament ni ho estarà.
Anem a estar ací, per a impedir que Algemesí retrocedisca. A ningú se li escapa que sobre Algemesí s’escampen uns núvols negres que cobreixen el cel i tapen el sol. Els núvols més negres venen de tramuntana, del cap i casal, on el futur president de la Generalitat ha tardat dues hores en pactar amb el feixisme més extremista per tal d’aconseguir el poder. Nomenar Conseller de Cultura a una persona que no sap si posar-li al seu cavall Caudillo, en honor a Franco, o Duce, en honor a Mussolini, que diu que “la clase política del franquismo fue brillante y seguramente la más culta y preparada” denota la baixa catadura democràtica del Poc Honorable futur President, que per tal d’arribar al govern, no té cap problema en nomenar Conseller a persones amb valors clarament antidemocràtics, persones disposades a acabar amb la democràcia. Perquè sí, estem novament en eixe punt de la nostra història.
Vull pensar que no tota la gent que ha votat a eixa opció extremista és conscient que els quadres del partit poden tolerar la democràcia com a sistema d’elecció dels representants polítics, però que realment no participen dels valors democràtics bàsics. Allò que fa democràtica una decisió no és que la prenga la majoria, això sols la converteix en la decisió de la majoria. Allò que la fa democràtica és que respecta valors com el d’igualtat, tolerància, solidaritat, respecte, empatia, reparació…
Fins ara eixos valors estaven més o menys assegurats, encara que tots i totes sabem quin partit s’ha caracteritzat per intentar impedir tot avanç social que beneficiava a la societat. Tota conquesta d’espais de llibertat i igualtat l’havien portada eixe partit al tribunal constitucional, que mai els ha donat la raó: eixe partit ha intentat impedir que les dones decidiren sobre el seu cos, o que les persones del mateix sexe pogueren casar-se o que la llei d’igualtat s’implantara… però tot i això, sempre s’havia mantés en el costat dels valors democràtics.
Ara, però, entrem en una nova dimensió, perquè ha decidit obrir la porta dels seus governs a aquells que no comparteixen eixos valors. I ho ha fet tant en la Generalitat Valenciana com en l’Ajuntament d’Algemesí, tot i que no vaig a negar que amb matisos molt diferents. Margat això, realment ací no estem lliures tampoc d’eixos núvols negres. Obrir la porta d’un govern local, que se’n diu democràtic, a una opció política que no admet l’existència de la violència de gènere, una opció política que considera que no s’han de recuperar els cossos d’aquelles persones que moriren a mans del feixisme per defensar la democràcia, que nega el canvi climàtic, una opció que considera que no tenim llibertat per estimar a qui vulguem o per canviar de sexe, una opció sense humanitat que veu en un menor estranger, no un o una jove que necessita ajuda i protecció, sinó un gran perill per a la societat, pot resultar a la llarga molt perillós per a la societat. La necessitat de gestionar una ciutat no pot justificar mai que es done, a qui no creu en la democràcia, la clau de la governabilitat.
L’autèntica línia divisòria en una democràcia no és la de dretes i esquerres, l’autèntica línia divisòria és la que separa els que creuen en els valors democràtics i els que no els tenen. És en eixa línia en la que tindria que haver-se fixat el partit majoritari, però no ho ha fet. Però no vull que ningú malinterprete les meues paraules. He parlat d’opció política, no de persones, estic segur que els vint-i-un regidors i regidores som excel·lents persones, no estic dient que cap dels ací presents siga una persona execrable, és més, estic segur que no és el cas, però tot el que acabe d’enunciar forma part de l’ideari d’un dels partits que ens va a governar, ideari que espere que no tinga ocasió de manifestar-se en aquestes nobles estances. No puc dir el mateix a nivell de la Generalitat, perquè dissortadament eixa opció política ja està proclamant en la premsa els seus missatges d’odi i exclusió gràcies a que el partit majoritari els ho permet.
Però tinc l’esperança que ací finalment s’impose la cordura, que puguen escampar-se eixos núvols negres, que siguem un oasi i no retrocedim en aspectes bàsics com la defensa del valencià, les polítiques d’igualtat i d’inclusió, la defensa dels serveis públics o la la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Des de “més Algemesí” farem, no ja per a no retrocedir, sinó que arrimarem el muscle per a poder anar a més, per a que avancem amb valentia.
Gràcies.
