Aquest lema se sol utilitzar davant d’actes de barbàrie com assassinats per odi o actes terroristes, i ara, quan es compleix mig any de la DANA, no pot ser més oportú.
Certament com a poble ens hem refet el màxim possible i hem entrat en una “nova normalitat”, però eixa nova normalitat no pot incloure ni l’oblit ni el perdó del màxim responsable de l’enorme magnitud de la tragèdia: Carlos Mazón. I ho és, tant per omissió, com per acció.
Per l’omissió dels deures com a President, ja que no podem oblidar que fou Mazón el primer desaparegut de tots. Tampoc oblidem que posà al càrrec de les emergències una persona inepta, Pradas, qui reconegué davant la jutgessa que era una incompetent i una inútil. Això, sumat a un President que estigué tres hores dinant (?), i que després estigué tres hores més desaparegut quan ràdios i televisions ja parlaven de desenes de morts, augmentà la dimensió de la catàstrofe. Com clarament ha explicat la jutgessa de la causa, la catàstrofe climàtica no era evitable, les morts i els danys humans sí.
Però si eixa omissió del dia 29 no podem ni devem oblidar-la, el que ja no podem perdonar són les accions que ha fet a partir del dia 30. No podem oblidar que ens ha mentit sobre el dinar, que si era institucional, privat, de partit… Ni tampoc oblidem que ens ha mentit sobre la informació que rebia: igual digué que no tenia cobertura on estava ,com que estigué en tot moment informat; i totes dues coses no poden ser certes. I molt menys oblidem les mentides sobre a quina hora arribà al CECOPI.
Queda clar que ens governa una persona sense valors, ètica ni principis. A Mazón li dona igual que desenes de milers de persones hagen eixit al carrer en sis ocasions a demanar la seua dimissió. Li dona igual que caiga Pradas o els tècnics, i sobretot li donen igual les víctimes i afectats. Al contrari, sovint es presenta ell com la primera víctima.
Però no ens equivoquem, ell no és l’únic responsable. Un personatge, que aguanta en el càrrec perquè vol assegurar-se la “pagueta” durant quinze anys, pot fer el que està fent perquè té també sinistres col·laboradors: els membres dòcils del seu partit que no actuen en consciència.
Com a polític entenc que cal guardar un respecte al partit en el qual estàs, però tot té un límit. Mazón, com a President, es mereix el buit més gran, i especialment li l’han de fer els membres del seu partit, perquè a qui més mal fa Mazón és al propi PP. A més de ser un covard, perquè ve a Algemesí sense vindre (al polígon i a la depuradora sí, al Raval no), el que més ens dol és que el PP d’ací li fa la ola quan ve. I li fa la ola quan, encara que la seua ineptitud ha perjudicat greument a Algemesí, votant en contra de la seua dimissió fa uns plenaris quan es presentà una moció al respecte.
En resum, el PP d’Algemesí sí que oblida i sí que perdona al màxim responsable de la tragèdia perquè posen al partit per damunt del poble.
Però nosaltres diem ben alt, “Mazón: ni oblit, ni perdó!”